Després d'haver posat ja l'enllaç del magnífic blog d'en Santos Guerra, ara passaré a plasmar un comentari que vaig realitzar d'un dels seus interesantíssims articles, i que podeu trobar al seu blog, entre molts altres.
Aquí el podreu llegir:
http://blogs.laopiniondemalaga.es/eladarve/2005/10/29/ninguna-herida-es-un-destino/
NINGUNA HERIDA ES UN DESTINO:
Després de llegir aquest interessant article d’en Miguel Ángel Santos Guerra, titutat “ninguna herida es un destino”, he arribat a conclusions molt reflexives i optimistes de la vida.
Aquesta notícia, tracta sobre les ferides (especialment emocionals i psicològiques) que les persones vivim durant la nostra infància i adolescència. Aquestes ferides, que marquen per sempre la nostra vida adulta, i que, com tots sabem ( ja sigui per experiència pròpia com per coneixement) son molt difícils de superar.
En Santos Guerra, parla concretament de les víctimes de les guerres, dels maltrats, de vexacions, de l’abandonament o simplement del desamor; vivències que marquen de manera diferent a cada persona, però influeixen d’una manera o d’una altra a cadascú.
En aquest document, l’autor anomena una obra d’en Boris Cyrulnik, “Los patitos feos”, que es basa en una frase: “la resiliència: una infància infeliz no determina la vida”; aquesta resiliència es tracta de la resistència als sofriments, i postula que tots nosaltres gaudim d’aquesta propietat; es a dir, que davant qualsevol adversitat, qualsevol sofriment o fins i tot qualsevol trauma, l’ésser humà consta d’una força interior, que es l’única que pot ajudar a superar aquest problema durant la vida adulta.
Narra històries de diferents característiques: gent que ha callat la seva desgràcia sempre, gent que ho ha dit, i ha rebut menyspreu i rebuig, i gent que ha superat aquest problema, gràcies a la resiliència anomenada anteriorment, i gràcies al suport dels de la gent del seu voltant.
Aquest article, es un crit, en contra del fatalisme, del negativisme de situacions com aquestes; en les que moltes persones creuen trobar-se en el fons del got, i creuen no poder sortir mai més en la vida.
Aquest tema, ha estat motiu de polèmica durant molt de temps, i el científics han arribat ala conclusió de que els camins de la vida estan cada vegada més configurats tant per les experiències inicials (en aquest cas, dolentes i doloroses), com per les posteriors (que determinen finalment la personalitat de la persona durant tota la seva vida).
Crec que es molt interessant i emotiu, el missatge d’aquest article, que va dirigit cap a totes les persones que han viscut, que viuen i que viuran històries com aquestes. Fomenta i postula l’idea de la possible sortida d’aquest forat que marca la nostra infància, anima a totes aquelles persones a creure en que tot té solució menys la mort i que tot es pot superar!
Això només s’aconsegueix, amb ànim, amb voluntat, amb gent que et doni suport al teu costat, amb bon humor i amb un esperit de lluita que tots nosaltres tenim dins, i que si volem podem treure’l fora!
Crec que aquesta notícia, suporta de manera molt important, la frase de : “VOLER ES PODER”.
Aquí el podreu llegir:
http://blogs.laopiniondemalaga.es/eladarve/2005/10/29/ninguna-herida-es-un-destino/
NINGUNA HERIDA ES UN DESTINO:
Després de llegir aquest interessant article d’en Miguel Ángel Santos Guerra, titutat “ninguna herida es un destino”, he arribat a conclusions molt reflexives i optimistes de la vida.
Aquesta notícia, tracta sobre les ferides (especialment emocionals i psicològiques) que les persones vivim durant la nostra infància i adolescència. Aquestes ferides, que marquen per sempre la nostra vida adulta, i que, com tots sabem ( ja sigui per experiència pròpia com per coneixement) son molt difícils de superar.
En Santos Guerra, parla concretament de les víctimes de les guerres, dels maltrats, de vexacions, de l’abandonament o simplement del desamor; vivències que marquen de manera diferent a cada persona, però influeixen d’una manera o d’una altra a cadascú.
En aquest document, l’autor anomena una obra d’en Boris Cyrulnik, “Los patitos feos”, que es basa en una frase: “la resiliència: una infància infeliz no determina la vida”; aquesta resiliència es tracta de la resistència als sofriments, i postula que tots nosaltres gaudim d’aquesta propietat; es a dir, que davant qualsevol adversitat, qualsevol sofriment o fins i tot qualsevol trauma, l’ésser humà consta d’una força interior, que es l’única que pot ajudar a superar aquest problema durant la vida adulta.
Narra històries de diferents característiques: gent que ha callat la seva desgràcia sempre, gent que ho ha dit, i ha rebut menyspreu i rebuig, i gent que ha superat aquest problema, gràcies a la resiliència anomenada anteriorment, i gràcies al suport dels de la gent del seu voltant.
Aquest article, es un crit, en contra del fatalisme, del negativisme de situacions com aquestes; en les que moltes persones creuen trobar-se en el fons del got, i creuen no poder sortir mai més en la vida.
Aquest tema, ha estat motiu de polèmica durant molt de temps, i el científics han arribat ala conclusió de que els camins de la vida estan cada vegada més configurats tant per les experiències inicials (en aquest cas, dolentes i doloroses), com per les posteriors (que determinen finalment la personalitat de la persona durant tota la seva vida).
Crec que es molt interessant i emotiu, el missatge d’aquest article, que va dirigit cap a totes les persones que han viscut, que viuen i que viuran històries com aquestes. Fomenta i postula l’idea de la possible sortida d’aquest forat que marca la nostra infància, anima a totes aquelles persones a creure en que tot té solució menys la mort i que tot es pot superar!
Això només s’aconsegueix, amb ànim, amb voluntat, amb gent que et doni suport al teu costat, amb bon humor i amb un esperit de lluita que tots nosaltres tenim dins, i que si volem podem treure’l fora!
Crec que aquesta notícia, suporta de manera molt important, la frase de : “VOLER ES PODER”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario