Aquí us deix un video que em va conmoure bastant. Tracta de totes les frases humillants i de menyspreu que el adults solen dir al petits. . .
Tot nosaltres, no sabem ben bé com ser un bon mestre, però el que si tenim molt clar (o ho hauríem de tenir) es el que NO debem fer quan som mestres. El menyspreu i humillació són dos comportament PROHIBITS alhora d'educar una personeta tan petita com es un boix. Nosaltres no debem tractarlos malament, debem educarlos per a què siguin feliços dins la societat que ens envolta.
Esper que us agradi.
">
martes, 13 de julio de 2010
domingo, 7 de febrero de 2010
Diversos vídeos
Autoestima:
Aquest vídeo es basa en l'autoestima, de com es senten els que no hi tenen d'això, i de com hem d'aconseguir-la!
Drogues :
Aquest es un anunci de televisió, que a jo, quan el vaig veure, em va agradar molt pel seu missatge i per com estava fet, amb una intenció boníssima.
Diferència de cervells entre home i dona:
Violència adolescents:
Maltracte infantil i d'adolescents:
Aquest vídeo es basa en l'autoestima, de com es senten els que no hi tenen d'això, i de com hem d'aconseguir-la!
Drogues :
Aquest es un anunci de televisió, que a jo, quan el vaig veure, em va agradar molt pel seu missatge i per com estava fet, amb una intenció boníssima.
Diferència de cervells entre home i dona:
Violència adolescents:
Maltracte infantil i d'adolescents:
Recerca "conceptes vinculats al desenvolupament"
A continuació, penjaré una recerca que vaig fer, per a participar al primer fòrum de l'asignatura de "desenvolupament cognitiu i lingüístic a la primera infància" a partir de la següent pàgina:
Concretament, l'article que vaig escollir es basava en l'avaluació de l'estrés infantil, les causes i les possibles mesures que s'haurien de prendre. 
Vaig escollir aquell tema perque em va semblar mol interesant (especialment per a la nostra carrera) el anàlisi de les causes i factor que provoquen aquest estrés als més petits, i de com podríem solucionar-ho.
Article Miguel Ángel Santos Guerra
Després d'haver posat ja l'enllaç del magnífic blog d'en Santos Guerra, ara passaré a plasmar un comentari que vaig realitzar d'un dels seus interesantíssims articles, i que podeu trobar al seu blog, entre molts altres.
Aquí el podreu llegir:
http://blogs.laopiniondemalaga.es/eladarve/2005/10/29/ninguna-herida-es-un-destino/
NINGUNA HERIDA ES UN DESTINO:
Després de llegir aquest interessant article d’en Miguel Ángel Santos Guerra, titutat “ninguna herida es un destino”, he arribat a conclusions molt reflexives i optimistes de la vida.
Aquesta notícia, tracta sobre les ferides (especialment emocionals i psicològiques) que les persones vivim durant la nostra infància i adolescència. Aquestes ferides, que marquen per sempre la nostra vida adulta, i que, com tots sabem ( ja sigui per experiència pròpia com per coneixement) son molt difícils de superar.
En Santos Guerra, parla concretament de les víctimes de les guerres, dels maltrats, de vexacions, de l’abandonament o simplement del desamor; vivències que marquen de manera diferent a cada persona, però influeixen d’una manera o d’una altra a cadascú.
En aquest document, l’autor anomena una obra d’en Boris Cyrulnik, “Los patitos feos”, que es basa en una frase: “la resiliència: una infància infeliz no determina la vida”; aquesta resiliència es tracta de la resistència als sofriments, i postula que tots nosaltres gaudim d’aquesta propietat; es a dir, que davant qualsevol adversitat, qualsevol sofriment o fins i tot qualsevol trauma, l’ésser humà consta d’una força interior, que es l’única que pot ajudar a superar aquest problema durant la vida adulta.
Narra històries de diferents característiques: gent que ha callat la seva desgràcia sempre, gent que ho ha dit, i ha rebut menyspreu i rebuig, i gent que ha superat aquest problema, gràcies a la resiliència anomenada anteriorment, i gràcies al suport dels de la gent del seu voltant.
Aquest article, es un crit, en contra del fatalisme, del negativisme de situacions com aquestes; en les que moltes persones creuen trobar-se en el fons del got, i creuen no poder sortir mai més en la vida.
Aquest tema, ha estat motiu de polèmica durant molt de temps, i el científics han arribat ala conclusió de que els camins de la vida estan cada vegada més configurats tant per les experiències inicials (en aquest cas, dolentes i doloroses), com per les posteriors (que determinen finalment la personalitat de la persona durant tota la seva vida).
Crec que es molt interessant i emotiu, el missatge d’aquest article, que va dirigit cap a totes les persones que han viscut, que viuen i que viuran històries com aquestes. Fomenta i postula l’idea de la possible sortida d’aquest forat que marca la nostra infància, anima a totes aquelles persones a creure en que tot té solució menys la mort i que tot es pot superar!
Això només s’aconsegueix, amb ànim, amb voluntat, amb gent que et doni suport al teu costat, amb bon humor i amb un esperit de lluita que tots nosaltres tenim dins, i que si volem podem treure’l fora!
Crec que aquesta notícia, suporta de manera molt important, la frase de : “VOLER ES PODER”.
Aquí el podreu llegir:
http://blogs.laopiniondemalaga.es/eladarve/2005/10/29/ninguna-herida-es-un-destino/
NINGUNA HERIDA ES UN DESTINO:
Després de llegir aquest interessant article d’en Miguel Ángel Santos Guerra, titutat “ninguna herida es un destino”, he arribat a conclusions molt reflexives i optimistes de la vida.
Aquesta notícia, tracta sobre les ferides (especialment emocionals i psicològiques) que les persones vivim durant la nostra infància i adolescència. Aquestes ferides, que marquen per sempre la nostra vida adulta, i que, com tots sabem ( ja sigui per experiència pròpia com per coneixement) son molt difícils de superar.
En Santos Guerra, parla concretament de les víctimes de les guerres, dels maltrats, de vexacions, de l’abandonament o simplement del desamor; vivències que marquen de manera diferent a cada persona, però influeixen d’una manera o d’una altra a cadascú.
En aquest document, l’autor anomena una obra d’en Boris Cyrulnik, “Los patitos feos”, que es basa en una frase: “la resiliència: una infància infeliz no determina la vida”; aquesta resiliència es tracta de la resistència als sofriments, i postula que tots nosaltres gaudim d’aquesta propietat; es a dir, que davant qualsevol adversitat, qualsevol sofriment o fins i tot qualsevol trauma, l’ésser humà consta d’una força interior, que es l’única que pot ajudar a superar aquest problema durant la vida adulta.
Narra històries de diferents característiques: gent que ha callat la seva desgràcia sempre, gent que ho ha dit, i ha rebut menyspreu i rebuig, i gent que ha superat aquest problema, gràcies a la resiliència anomenada anteriorment, i gràcies al suport dels de la gent del seu voltant.
Aquest article, es un crit, en contra del fatalisme, del negativisme de situacions com aquestes; en les que moltes persones creuen trobar-se en el fons del got, i creuen no poder sortir mai més en la vida.
Aquest tema, ha estat motiu de polèmica durant molt de temps, i el científics han arribat ala conclusió de que els camins de la vida estan cada vegada més configurats tant per les experiències inicials (en aquest cas, dolentes i doloroses), com per les posteriors (que determinen finalment la personalitat de la persona durant tota la seva vida).
Crec que es molt interessant i emotiu, el missatge d’aquest article, que va dirigit cap a totes les persones que han viscut, que viuen i que viuran històries com aquestes. Fomenta i postula l’idea de la possible sortida d’aquest forat que marca la nostra infància, anima a totes aquelles persones a creure en que tot té solució menys la mort i que tot es pot superar!
Això només s’aconsegueix, amb ànim, amb voluntat, amb gent que et doni suport al teu costat, amb bon humor i amb un esperit de lluita que tots nosaltres tenim dins, i que si volem podem treure’l fora!
Crec que aquesta notícia, suporta de manera molt important, la frase de : “VOLER ES PODER”.
jueves, 4 de febrero de 2010
Blogs interessants
Aquí també adjunt una sèrie de blogs molt interessants que m'han oferit molts recursos de tota mena i que crec que mereixen un lloc al meu portafolis per la seva gran utilitat.
Aquest inclou recursos TIC en educació. La integració de les TICs a l'educació cada vegada es de major importància i necessitat. Vivim a un món on quasi tot està relacionat amb aquestes!http://rociocabanillas.blogspot.com/
martes, 19 de enero de 2010
El blog d'en Miguel Ángel Santos Guerra
Un dels recursos més interessants, útils i magistrals, es el que posaré a continuació, el blog del gran Miguel Ángel Santos Guerra, doctor de Ciences de la Educació, catedràtic de Didàctica i Organització Escolar en la Universitat de Màlaga.
El seu blog es tan complet, es tan enriquidor, que cada article que escriu es un món per adentrar-te i no sortir mai més... Defèn les causes indefendibles, suporta idees solidaries, i fa moltísimes coses més que em quedaria curta si haguessi d'explicar-les o simplemente anomenar-les totes per aquí. Un gran autor sense dubte, que a jo m'ha conquistat totalment (parlant en temes i opinions educatives).
Aquí deixo l'enllaç del seu magnífic blog:
http://blogs.laopiniondemalaga.es/eladarve/
Gràcies.
El seu blog es tan complet, es tan enriquidor, que cada article que escriu es un món per adentrar-te i no sortir mai més... Defèn les causes indefendibles, suporta idees solidaries, i fa moltísimes coses més que em quedaria curta si haguessi d'explicar-les o simplemente anomenar-les totes per aquí. Un gran autor sense dubte, que a jo m'ha conquistat totalment (parlant en temes i opinions educatives).
Aquí deixo l'enllaç del seu magnífic blog:
http://blogs.laopiniondemalaga.es/eladarve/
Gràcies.
Materials seleccionats
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
